GRAVES es constitueix a Barcelona l’any 1996. Els seus components són Julius Name a la guitarra i veus, Charles Malson al baix i veus, i Pau CR a la bateria.

El seu pas anterior per múltiples bandes d’influències i estils diversos, la seva aversió a limitar-se a un estil determinat i una tirada involuntària vers la improvisació fan difícil, quan no impossible classificar-los. La impressió que us deixaran dependrà del repertori que desenvolupin en cada moment.

En els seus cinc enregistraments al mercat es poden apreciar alguns dels punts evolutius, partint de la formació inicial amb Mr. Wells a les veus, J.Machine a la bateria, Julius Name a la guitarra i Charles Malson al baix.

L’any 1997 editen l'autoproducció Smilingraves, amb 14 temes propis enregistrats de forma primitiva. Es tracta d'una potent sessió enregistrada al mateix local d'assaig amb un vell Revox de bobina, en una sola pista mono, mitjançant un únic micròfon d'ambient.

Acústica càusticA (maig del 2000) representa el seu debut en estudi amb 16 talls en fins a vuit idiomes, ja reconvertits en trio per l'absència de Mr. Wells. Constitueix un rabiós i delirant tractat multilingüe sobre la mort, el patiment, la decadència, lo grotesc, les estrelles i l’èxtasi, on s'inclou la primera col·laboració del griot urbà Sebastià Roure. Julius Name i Charles Malson es reparteixen les tasques vocals i literàries.

L'elaborada producció de Schwarzloch (2001, Maidins Music) presenta construccions de cadències pausades, melodies lànguides i crepusculars, i guitarres arpegiades i netes. Les estructures, d’una senzillesa elaborada, tendeixen a la polifonia. Els ambients instrumentals narcòtics s’alternen amb xiuxiueigs i veus trencades. Potser és la faceta més calmada que GRAVES ens ha mostrat fins ara, però no podem dir que sigui la menys torbadora.

En Eder Mundua (2003, Maidins Music), treball pòstum de J. Machine, GRAVES ha plasmat la seva visió més mística i torturada. La música es presenta menys onírica i narcòtica que en el seu anterior treball, esdevenint rítmicament més incisiva i desperta, i melòdicament més pertorbadora i brillant. Al voltant d’unes arrels rock, pul·lulen elucubracions diverses que arriben gairebé fins el free en intricades peces inclassificables on irrompen, ocasionalment, vocalitzacions en alemany, català, euskera, sumeri antic o àkan, llengua dels aixantis de Ghana.

2005. Amb la incorporació de Pau CR a la bateria, i al llarg de l'impasse interminable per les obres d'insonorització del nou local d'assaig, es produeix la participació en el projecte col·lectiu "Recordem Salvador Puig Antich". S'inclou una improvisació de local ("Últim Viatge") i el tema "Quan la Nit".

En Transmigració dels peixos (2007), GRAVES s'atreveix a recargolar encara més la diversitat del repertori. Ens presenten un heterogeni recull on es barregen estructures pròpies del punk embolcallades de free-jazz, amb versàtils bases rítmiques de difícil digitalització, que arrosseguen els tsunamis de guitarres per on llisquen arpegis nets que deriven sovint en pessics pizzicatats.
El baix omple l'espai amb una col·lecció de cordes a l'aire, notes allargades fins que deixen de vibrar i tècniques de bidigitació primigènies.
Es tracta, com sempre, d'un parell de sessions de directe d'estudi, amb la mínima -quan no inexistent- postproducció, excepció feta de les pistes de veu on GRAVES descriuen, un cop més, aquelles obvietats sobre la inexorabilitat de la vida, però també dels bons moments, que brogim una mica més fort quan no ens fa res que hi hagi algú escoltant.